Avui hem fet la primera classe sobre TICs. Estàvem discutint sobre l'ús de les noves tecnologies a les escoles, parlàvem de la nostra experiència i reflexionàvem sobre com ens hauria agradat utilitzar les TICs en la nostra pròpia formació educativa. En aquest moment, la Fina ha posat exemples sobre com es podria integrar en una assignatura concreta, argumentant que no és necessari fer Informàtica per separat, sinó utilitzar-la com a eina d'aprenentatge. Això m'ha fet replantejar com va ser la meva educació primària i secundària, que va ser pràcticament nul·la en l'ús de les TICs i he pensat que tampoc les havíem necessitat. Nosaltres escrivíem en paper i bolígraf, fèiem els exercicis i examens a mà i l'ordinador l'utilitzàvem en contades vegades. I la veritat és que, com que no sabíem totes les avantatges que tenien, no les trobàvem a faltar.
Crec que sí, que veritablement les TICs són una molt bona eina per utilitzar a l'escola, ara bé, són realment necessàries? O és una necessitat que ens hem creat nosaltres?
La meva humil conclusió ha estat que depèn, que pot ser molt interessant i profitós treballar amb les TICs, però crec que tampoc s'han de perdre totes les eines anteriors, les que s'han utilitzat tota la vida. Tan bonic que era quan escrivíem amb un full ple de ratlles a sota perquè seguíssim una línia més o menys recta mentre redactàvem! Suposava un esforç més gran que escriure a màquina, ara bé, la satisfacció d'acabar-lo, tot i el mal a la mà, era també més gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada