Megaupload

En aquest bloc he defensat un gran número de vegades la visualització de series, pel·lícules i música per Internet. Personalment, com ja he anat repetint, penso que els productors d'aquest tipus de material s'han de modernitzar, han d'aconseguir adaptar-se a les noves tecnologies i no estancar-se en un mercat que ja no té massa futur. En comptes d'això, però, sembla que l'únic que volen és continuar estancats en el passat i creuen que han d'aconseguir que tota la humanitat vagi enrere i torni a uns costums de compra material que ja s'han perdut. O això és el que donen entendre quan demostren estar més preocupats per detenir a qui els fa la competència o a fer lleis que ho prohibeixen absolutament tot. El que haurien de fer, és preocupar-se per ells mateixos i intentar evolucionar. Que mirin als altres, però no per jutjar si està bé o malament, sinó per aprendre'n, per analitzar com funciona actualment la societat i com ho han de fer per adaptar-se a ella. Ara per ara estan intentant que es doni una involució que, lògicament, no es donarà.

I per què faig tota aquesta reflexió en aquest moment? Doncs perquè no fa ni una setmana van detenir el fundador de Megaupload. Jo no em posaré a jutjar qui és o què ha fet o deixat de fer Kim Schmitz, però sí que puc dir que, el primer que vaig pensar és que si aquest senyor ha estat capaç de fer diners a través d'aquest sistema d'intercanvi d'arxius, qualsevol ho podria fer. I en quin sentit ho dic? Doncs precisament en el sentit que he estat defensant des que vaig començar aquest bloc: hi ha maneres de guanyar-se la vida a través d'Internet igual com feien abans a través de CD, DVD, etc. Internet no és igual a pèrdua, sinó que és un nou mitjà, una innovació. Si Kim Schmitz ha estat capaç d'enriquir-se en base a Internet, perquè no poden guanyar-se la vida (ja no enriquir-se) de la mateixa manera els productors i artistes que semblen tan preocupats per les noves tecnologies? Realment crec que els hi cal fer una profunda reflexió.

Us deixo un enllaç on explica la notícia de la detenció de Kim Schmitz.

http://www.eldeber.com.bo/2012/2012-01-20/vernotaahora.php?id=120120143530

Parc Infantil de Nadal

Aquest Nadal vaig treballar a un Parc Infantil on es realitzaven moltes activitats i molt variades. Hi havia tres àrees: tallers, lúdica i aventura. A la part de tallers hi havia, per una banda, les manualitats que realitzaven els nens i nenes, (fanalets, postals de nadal, imants, etc.), i una part de maquillatge de cares i trenes de fil que les feien més aviat els monitors. A la part de lúdica hi havia ping pong, inflables, escalestrixs, una ludoteca, i una aula plena d'ordinadors i PlayStation. A la part d'aventura, hi havia tir amb arc, tirolina, escalada, etc.

És un parc amb un gran número de visitants i on venen infants de totes les edats. 

Estava treballant com a monitora quan vaig llegir l'entrada d'una companya, l'Elisabet Quierós, la qual feia esment a la joguina més demanada i regalada per Nadal (que, per cert, era l'Ipad). En aquest moment em va picar la curiositat; volia saber quines eren les activitats del parc en les quals hi participaven més nens i nenes. Serien els ordinadors i les PlayStations? Seria la part d'aventura? O potser seria la part de manualitats?

Doncs bé, la meva sorpresa va ser molt gran quan vaig comprovar que les activitats on es formaven més cues i on més infants volien anar eren la tirolina, el pintacares i les trenes de fil, seguit dels inflables. Ni escalestrixs, ni ordinadors ni playstations. Vaig quedar parada i, en el fons, em vaig sentir satisfeta. Una cosa és adaptar-se i acceptar les noves tecnologies a les nostres vides i l'altra, molt diferent, és que ho siguin absolutament TOT. Em va agradar veure com els infants encara conservaven aquella motivació per les coses palpables, pel que viuen amb el propi cos i no només pel món digital i tot el que l'envolta. Per molt que el món estigui canviant, que tot avanci tan ràpid, hi ha coses que no canvien i els nens i nenes els encanta maquillar-se, i saltar, i que els hi pugi l'adrenalina fent aventura. I en la meva opinió, això és fantàstic!

Us deixo amb un enllaç d'un programa de televisió que comentaven precisament això, les activitats que els infants preferien. 

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/levolucio-dels-salons-de-la-infancia/

Les TIC a l'escola (evolució de la meva opinió)

Després de les vacances de Nadal, penso que és moment de fer una petita reflexió de com ha anat evolucionant la meva opinió sobre les TIC a l'escola des que va començar el mòdul fins aquest moment present.

Al Setembre, quan vam iniciar l'assignatura, tenia una visió força radical sobre el paper que havien de tenir les noves tecnologies a l'escola. Bàsicament, creia que es podien utilitzar en algunes ocasions però que no s'havia d'arribar a ser "depenent" d'elles. Diguéssim que tenia una imatge més aviat negativa, pensava que amb la metodologia clàssica de paper i bolígraf n'hi havia ben bé prou i que utilitzar les TIC només servia per crear una necessitat innecessària cap a elles. Crec que havia influït molt sobre mi el fet que en la meva pròpia educació pràcticament no havia utilitzat les noves tecnologies.

A poc a poc, la meva opinió ha anat canviant. No es pot dir que sigui una defensora incondicional de les TIC ni molt menys. En molts aspectes difereixo de la imatge que en té, per exemple, Nick Bilton. Més aviat, potser m'acosto a l'opinió de Jordi Adell, sobretot en una qüestió: no es tracta d'utilitzar SEMPRE les noves tecnologies, sinó que se'n pot fer un ús integrador quan el que t'aporta és més positiu que el que hi havia abans. M'explicaré; no es tracta de fer servir les TIC per absolutament tot, sinó d'utilitzar-les com una eina per certes activitats tenint en compte que potser, en d'altres, és més interessant no fer-ne ús (com per exemple en l'observació o manipulació d'aliments, objectes, etc.). Així doncs, a vegades les noves tecnologies donen unes possibilitats infinites i realment molt interessants per l'aprenentatge dels infants. D'altres vegades, però, continuo creient en el paper-bolígraf o en l'observació/manipulació directa.

En el moment present aquesta és la meva opinió. M'agradaria, en l'última entrada del blog mentre dura l'assignatura, fer un darrer escrit amb la meva visió final sobre les TIC a l'escola. No crec que sigui massa diferent a l'actual, però crec que serà interessant acabar amb una reflexió d'aquest estil.