Evolució i opinió final

 Després de realitzar durant tot un semestre el bloc de TIC, la meva concepció i opinió envers les noves tecnologies ha canviat radicalment. No és que hagi passat d'una idea completament tradicional a una totalment contrària, sinó que he aconseguit trobar un punt intermig en el qual em sento totalment còmode i que s'ajusta completament a la meva manera de veure l'educació. Crec que el moment clau del canvi es va donar amb la Vídeoconferència d'en Jordi Adell. Durant totes les sessions havia anat evolucionant, havia passat d'una imatge molt negativa i tancada de l'ús de les TIC a l'escola a una concepció un mica més oberta. No obstant això, no sabia com ajustar-ho a la meva idea personal de no tenir una dependència completa de les noves tecnologies. La resposta era fàcil, i em va venir donada, com he dit, per en Jordi Adell. La clau no és fer servir les TIC per absolutament tot, la qüestió és utilitzar-les quan poden servir com a una eina útil. En ocasions, és possible que  sigui millor per l'aprenentatge fer servir mètodes tradicionals o utilitzar objectes palpables. Tot depèn de quins objectius vulguis aconseguir i de com s'hagi de realitzar l'activitat.
Un cop vaig entendre aquesta idea i la vaig integrar, el gran potencial de les TIC a l'escola se'm va obrir davant meu. Vaig veure el gran nombre de possibilitats que tenien i la meva imatge tan negativa va desaparèixer donant lloc a a una nova concepció. Se'm van començar a acudir múltiples activitats basades en l'autoaprenentatge del infants, exercicis que els permetessin adquirir coneixement d'interès i significatiu per a ells. Va ser com un món nou que se'm va obrir al davant.

No obstant això, he d'admetre que no puc dir que tingui una visió tan positiva com, per exemple, Bilton i que, malgrat he aconseguit canviar l'opinió un mica "carca" que tenia, continuo-ho pensant que no hem de dependre de les noves tecnologies i que s'han de combinar amb mètodes més tradicionals.

Després d'escriure aquesta última reflexió, me n'he adonat que no és tan diferent a la que ja vaig fer el dia 7 de Gener. Potser, part de la meva evolució en la concepció de les TIC a l'escola, de moment s'ha estabilitzat.


M'agradaria acabar amb la valoració personal que vaig escriure sobre l'assignatura al fòrum del moodle:

"En general m'ha agradat molt el bloc de les TIC a l'escola. He trobat molt interessant els temes que es tractaven i m'ha agradat la metodologia de les classes. Realment, en el moment de fer l'examen vaig veure que no em calia estudiar en profunditat perquè, simplement, de la manera en què ho havíem treballat a les sessions m'havia quedat i ho tenia força interioritzat. Va ser quan me'n vaig adonar que les classes havien estat productives i que les activitats que havíem fet havien servit per consolidar el temari treballat.

El que més m'ha agradat de l'assignatura ha estat:

- La preparació i realització de la videoconferència (penso que és una experiència molt maca, molt creativa i que fomenta el treball en equip).

- La realització del bloc (és un espai que permet reflexionar i consolidar els temes de les sessions utilitzant les noves tecnologies).

- Les sessions de classe, tant de GM com de GG.

- La videoconferència d'en Jordi Adell.

- La lectura del llibre.

- El tipus d'examen (basat en la reflexió i el coneixement que havies assolit i no memorístic com en moltes altres assignatures).

El que, personalment, menys m'ha agradat ha estat:

- Tenir tants petits treballs que no et deixaven treballar amb la videoconferència tan com voldries. En aquest sentit, no sé si era cosa meva, però personalment no tenia gaire clara l'organització de tots aquests treballs i només veia que cada setmana ens en posaven un de nou. La veritat és que en aquest sentit em costava organitzar-me i no tenia clar quantes pràctiques hi havia i quan s'havien de fer.

- El glossari. A classe pràcticament no el vam treballar i vaig tenir feines i treballs a casa per entendre cada un dels conceptes. Ha estat una de les parts més teòriques i complicades i, almenys jo, quan estudiava tenia la sensació que era una de les coses que menys havíem treballat. Vaig haver de demanar ajuda a un informàtic per entendre bé els conceptes, ja que eren molt tècnics.

- El tipus de presentació fet amb prezi. Personalment no m'agrada, em costa entendre l'estructura de les presentacions i em mareja.

No obstant això, com ja he dit, m'ha agradat molt l'assignatura i el que he dit de negatiu és totalment una opinió personal i constructiva. Crec que ha estat un bloc molt pràctic i que hem aprés molt i realment és una pena no tornar a treballar les TIC si no és a base d'optatives.

A més, heu aconseguit canviar la meva opinió sobre les noves tecnologies, perquè era totalment tradicional i ara els estic començant a acceptar. El que més m'ha ajudat en aquest sentit ha estat, sobretot, la videoconferència d'en Jordi Adell (que ha estat una de les millors activitats! No la deixeu de fer, si podeu!) i la lectura del llibre.

Enhorabona Fina per l'assignatura! Ha estat molt bé!"

Megaupload

En aquest bloc he defensat un gran número de vegades la visualització de series, pel·lícules i música per Internet. Personalment, com ja he anat repetint, penso que els productors d'aquest tipus de material s'han de modernitzar, han d'aconseguir adaptar-se a les noves tecnologies i no estancar-se en un mercat que ja no té massa futur. En comptes d'això, però, sembla que l'únic que volen és continuar estancats en el passat i creuen que han d'aconseguir que tota la humanitat vagi enrere i torni a uns costums de compra material que ja s'han perdut. O això és el que donen entendre quan demostren estar més preocupats per detenir a qui els fa la competència o a fer lleis que ho prohibeixen absolutament tot. El que haurien de fer, és preocupar-se per ells mateixos i intentar evolucionar. Que mirin als altres, però no per jutjar si està bé o malament, sinó per aprendre'n, per analitzar com funciona actualment la societat i com ho han de fer per adaptar-se a ella. Ara per ara estan intentant que es doni una involució que, lògicament, no es donarà.

I per què faig tota aquesta reflexió en aquest moment? Doncs perquè no fa ni una setmana van detenir el fundador de Megaupload. Jo no em posaré a jutjar qui és o què ha fet o deixat de fer Kim Schmitz, però sí que puc dir que, el primer que vaig pensar és que si aquest senyor ha estat capaç de fer diners a través d'aquest sistema d'intercanvi d'arxius, qualsevol ho podria fer. I en quin sentit ho dic? Doncs precisament en el sentit que he estat defensant des que vaig començar aquest bloc: hi ha maneres de guanyar-se la vida a través d'Internet igual com feien abans a través de CD, DVD, etc. Internet no és igual a pèrdua, sinó que és un nou mitjà, una innovació. Si Kim Schmitz ha estat capaç d'enriquir-se en base a Internet, perquè no poden guanyar-se la vida (ja no enriquir-se) de la mateixa manera els productors i artistes que semblen tan preocupats per les noves tecnologies? Realment crec que els hi cal fer una profunda reflexió.

Us deixo un enllaç on explica la notícia de la detenció de Kim Schmitz.

http://www.eldeber.com.bo/2012/2012-01-20/vernotaahora.php?id=120120143530

Parc Infantil de Nadal

Aquest Nadal vaig treballar a un Parc Infantil on es realitzaven moltes activitats i molt variades. Hi havia tres àrees: tallers, lúdica i aventura. A la part de tallers hi havia, per una banda, les manualitats que realitzaven els nens i nenes, (fanalets, postals de nadal, imants, etc.), i una part de maquillatge de cares i trenes de fil que les feien més aviat els monitors. A la part de lúdica hi havia ping pong, inflables, escalestrixs, una ludoteca, i una aula plena d'ordinadors i PlayStation. A la part d'aventura, hi havia tir amb arc, tirolina, escalada, etc.

És un parc amb un gran número de visitants i on venen infants de totes les edats. 

Estava treballant com a monitora quan vaig llegir l'entrada d'una companya, l'Elisabet Quierós, la qual feia esment a la joguina més demanada i regalada per Nadal (que, per cert, era l'Ipad). En aquest moment em va picar la curiositat; volia saber quines eren les activitats del parc en les quals hi participaven més nens i nenes. Serien els ordinadors i les PlayStations? Seria la part d'aventura? O potser seria la part de manualitats?

Doncs bé, la meva sorpresa va ser molt gran quan vaig comprovar que les activitats on es formaven més cues i on més infants volien anar eren la tirolina, el pintacares i les trenes de fil, seguit dels inflables. Ni escalestrixs, ni ordinadors ni playstations. Vaig quedar parada i, en el fons, em vaig sentir satisfeta. Una cosa és adaptar-se i acceptar les noves tecnologies a les nostres vides i l'altra, molt diferent, és que ho siguin absolutament TOT. Em va agradar veure com els infants encara conservaven aquella motivació per les coses palpables, pel que viuen amb el propi cos i no només pel món digital i tot el que l'envolta. Per molt que el món estigui canviant, que tot avanci tan ràpid, hi ha coses que no canvien i els nens i nenes els encanta maquillar-se, i saltar, i que els hi pugi l'adrenalina fent aventura. I en la meva opinió, això és fantàstic!

Us deixo amb un enllaç d'un programa de televisió que comentaven precisament això, les activitats que els infants preferien. 

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/levolucio-dels-salons-de-la-infancia/

Les TIC a l'escola (evolució de la meva opinió)

Després de les vacances de Nadal, penso que és moment de fer una petita reflexió de com ha anat evolucionant la meva opinió sobre les TIC a l'escola des que va començar el mòdul fins aquest moment present.

Al Setembre, quan vam iniciar l'assignatura, tenia una visió força radical sobre el paper que havien de tenir les noves tecnologies a l'escola. Bàsicament, creia que es podien utilitzar en algunes ocasions però que no s'havia d'arribar a ser "depenent" d'elles. Diguéssim que tenia una imatge més aviat negativa, pensava que amb la metodologia clàssica de paper i bolígraf n'hi havia ben bé prou i que utilitzar les TIC només servia per crear una necessitat innecessària cap a elles. Crec que havia influït molt sobre mi el fet que en la meva pròpia educació pràcticament no havia utilitzat les noves tecnologies.

A poc a poc, la meva opinió ha anat canviant. No es pot dir que sigui una defensora incondicional de les TIC ni molt menys. En molts aspectes difereixo de la imatge que en té, per exemple, Nick Bilton. Més aviat, potser m'acosto a l'opinió de Jordi Adell, sobretot en una qüestió: no es tracta d'utilitzar SEMPRE les noves tecnologies, sinó que se'n pot fer un ús integrador quan el que t'aporta és més positiu que el que hi havia abans. M'explicaré; no es tracta de fer servir les TIC per absolutament tot, sinó d'utilitzar-les com una eina per certes activitats tenint en compte que potser, en d'altres, és més interessant no fer-ne ús (com per exemple en l'observació o manipulació d'aliments, objectes, etc.). Així doncs, a vegades les noves tecnologies donen unes possibilitats infinites i realment molt interessants per l'aprenentatge dels infants. D'altres vegades, però, continuo creient en el paper-bolígraf o en l'observació/manipulació directa.

En el moment present aquesta és la meva opinió. M'agradaria, en l'última entrada del blog mentre dura l'assignatura, fer un darrer escrit amb la meva visió final sobre les TIC a l'escola. No crec que sigui massa diferent a l'actual, però crec que serà interessant acabar amb una reflexió d'aquest estil.

Vivo en el futuro...

Estic en plena lectura del llibre "Vivo en el futuro.. y esto es lo que veo" i m'agradaria comentar una idea molt concreta que expressa l'autor quan reflexiona sobre la plasticitat del cervell. Més que res, posa molt d'èmfasi a la gran capacitat d'adaptació del cervell. Realment, estic d'acord en què l'ésser humà té una habilitat impressionant per adaptar-se, tant a les noves tecnologies com als propis canvis de la vida. No obstant això, no estic d'acord quan parla del llenguatge i insinua que qualsevol persona, a qualsevol edat, pot ser capaç d'aprendre un idioma, potser no amb tanta facilitat ni d'una manera tan eficaç, però que pot arribar-ho a fer. Sí que afirma que hi ha edats més bones que d'altres, però dóna una imatge molt positiva de l'aprenentatge en els adults.

La meva reflexió té relació sobretot en la vessant del llenguatge. En els casos anomenats "Nens Salvatges" (infants que durant els primers anys de la seva vida no tenen contacte amb éssers humans), s'ha vist que no han pogut acabar d'aprendre a parlar correctament. Poden dir alguns mots, es comuniquen, però no estructuren les frases ni són capaços d'expressar-se oralment com un nen que s'ha desenvolupat en un ambient normal. Aquest fet posa en evidència que, malgrat l'ésser humà té una capacitat inimaginable, una plasticitat cerebral impressionant i una gran habilitat per adaptar-se, si no es té una base hi ha coses que no es poden aprendre.

Simplement això, quan estava llegint el capítol em va venir aquesta idea al cap i he pensat de compartir-la.

Com que és un tema interessant, si voleu saber més sobre els "Nens Salvatges" aquí en teniu alguns enllaços:

http://es.wikipedia.org/wiki/Ni%C3%B1o_salvaje

http://es.wikipedia.org/wiki/Genie

Jordi Adell

El dilluns passat vam assistir a una videoconferència, concretament la vam realitzar amb en Jordi Adell. Ja sabíem una mica què havia fer i quina era la seva feina perquè havíem llegit una entrevista prèviament. Malgrat això, em va sorprendre la seguretat amb què parlava de les seves idees i el vaig notar molt proper, va aconseguir arribar-nos amb molta facilitat.

Podríem escriure blogs sencers parlant de tots els temes que va tractar i de les idees que ens va voler transmetre. No obstant això, em centraré em una d'elles, potser una de les que més em va sorprendre precisament perquè jo l'havia viscut amb primera persona. Ens va comentar que molt mestres i professors basen la seva docència en llegir teories en els llibres de text i anar fent els exercicis que proposen. En el meu cas, vaig rebre durant tota la meva educació obligatòria aquest tipus de pedagogia. Em va sobtar que digués que hi havia una altra manera de fer les coses. Sembla una tonteria, fins i tot, sembla lògic, però després d'haver fet el meu desenvolupament a nivell escolar bastat totalment en llibres de text i classes magistrals, portava tan integrat que així és com funciona l'aprenentatge que no m'havia plantejat que hi havia alternatives. Vaig trobar interessantíssima la seva proposta de preparar activitats didàctiques dirigides on són els propis alumnes que aprenen pel seu compte. Buscant, això sí, que siguin exercicis amb sentit, aspectes reals, que puguin interessar als nens i nenes.

Aquesta idea va ser la que més em va quedar, la que més em va motivar en el meu futur professional. Em van començar a venir al cap nombroses possibles activitats per realitzar amb els infants i em van venir moltes ganes de poder-los portar a terme.

Evidentment, en Jordi també va parlar de les noves tecnologies i el seu ús a l'aula. Però, en aquest sentit, tot just m'estic formant la meva pròpia opinió, encara no acabo de veure clar com m'agradaria que fossin les TIC a l'escola ni què considero necessari, ètic i què no. Així doncs, de moment, no comentaré res sobre aquest tema. Potser més endavant ho tindré més clar, però ara per ara, no.

No obstant això, s'ha de dir que va ser una horeta i mitja molt interessant i que vam quedar totalment absolts en el que ens anava explicant. A part de transmetre idees innovadores, sap com ho ha de fer per arribar als altres i això es va notar. Vam quedar tots callats, sense paraules.

Mistery vs History

Continuant a la meva línia d'entrades sobre sèries de televisió, m'agradaria comentar un aspecte mostrat en el capítol 6 de la 7a temporada de "Como conocí a vuestra madre". En aquest episodi es fa una paròdia sobre l'ús de les noves tecnologies, com això ha canviat la vida de les persones i les relacions que tenen entre elles.

Només per donar un exemple, el capítol comença amb aquesta frase:

"A la tardor del 2011, la tecnologia havia tret a la vida gran part de la intriga. A Internet hi havia molta informació de tots nosaltres. Res era ja un misteri." Mentre se senten aquestes paraules en una veu en off, van sortint persones caminant pel carrer i es congela la imatge just quan són davant de la càmera, tot configurant-se "virtualment" un perfil de facebook al seu davant. D'aquesta manera, volen evidenciar que, a hores d'ara, si vols saber alguna cosa de qualsevol persona només has de buscar-la per Internet i obtindràs totes les dades que vulguis.

Vaig trobar-ho molt interessant, ja que realment sempre he pensat que el gran problema de les xarxes socials és aquest, la poca intimitat que tens. És com si la barrera entre la teva vida personal i la pública s'estigués fent tan i tan fina que no saps on acabar una i on comença l'altra. De fet, és potser el tema que més em preocupa de l'evolució tecnològica que estem vivint. Sempre sóc molt curosa als meus perfils internautes i intento mantenir la màxima privacitat i publicar el mínim sobre mi. Ara, això sí, sóc la primera d'entretenir-me a xafardejar sobre els altres.

L'altre aspecte que també tracten al capítol és el deteriorament de la comunicació en trobades familiars o amb els amics per culpa dels mòbils i l'ús de l'Internet en aquest dispositiu. En el capítol es veu una imatge de temps passat en què la colla d'amics estan discutint apassionadament sobre quin és el menjar més popular. En la següent seqüència, es troben cadascú amb el seu telèfon, sense pràcticament parlar i una d'elles diu: "Us recordeu quan discutíem sobre quin era el menjar més popular? Doncs és el pa." I tots fan un gest assentiu sense fer-ne massa cas.

Veritablement, aquestes coses passen. Només has de mirar al teu voltant un dia que surtis a fer el cafè o a un restaurant i veuràs com molts grups d'amics o família estan cadascú amb el seu mòbil, sense pràcticament parlar. Trobo que és molt trist, que potser han millorat molts sistemes de comunicació, però el de cara a cara està minvant molt més del que hauria de fer-ho. Penso que, a la llarga, hi haurà conseqüències en aquest sentit i que pot haver-hi grans canvis en el tipus de relació entre les persones.

Us deixo l'enllaç on hi ha la "promo" del capítol que he comentat a aquesta entrada. En ell, no surten exactament aquestes dos escenes que he descrit però sí que evidencia el poc misteri que té conèixer una persona nova en comparació al que tenia abans. Al cap de 10 minuts pots saber més coses de l'altre del que podries saber en una conversa d'1 hora i això no sempre és bo. A la "promo" parodien aquest fet mostrant que, cada vegada que un dels personatges té una cita, els seus amics busquen la noia per internet i descobreixen aspectes amagats de la seva vida.

http://www.youtube.com/watch?v=cD_Mee3cNk8

Per cert, el capítol té un títol molt suggerent: Misteri vs Història